GRETEL és un portal que agrupa les activitats de docència i recerca relacionades amb la literatura infantil i juvenil generades a la U.A.B... continuar
2011 Recomanació desembre
Què llegeixen els animals abans de dormir?
I·llustracions: Nicolas Duffaut
Barcelona: Editorial Joventut, 2011
ISBN: 978-84-261-3845-3
Lluna plena
Il·lustraciones: Antoine Guilloppé
Madrid: MacMillan, 2011
ISBN: 978-84-7942-922-5
Ramus y el vagabundo
II·lustracions: Pablo Auladell
Andalucía: Kalandraka Ediciones, 2011
ISBN: 978-849-260-844-7
Ja som una altra vegada a les portes de Nadal. Si les festes han arribat massa aviat i encara no sabeu ben bé què regalar, l'equip GRETEL ha seleccionat tres llibres perquè un pogueu lluir:
Què llegeixen els animals abans de dormir? És un àlbum simplement deliciós pel seu gran sentit de l'humor que ens recorda aquell altre llibre meravellós de Judi Barrett d’Els animals no es vesteixen. Amb candidesa aparent, autor i il.lustrador ens proposen un divertit joc d'inferències fet a partir de les característiques de cada animal. Elles són les que determinen quines seran les seves preferències lectores, els formats que els van bé, les situacions de lectura que millor se'ls adapten, etc. Així, el cangur prefereix llibres en edicions de butxaca, als ratpenats els encanten les històries de vampirs, a la girafa li costa una mica llegir a causa de la distància en què ha de desxifrar les lletres, etc. Encara que es tracta d'un àlbum per a petits, és un bon espai per provar, tant el que els nens saben sobre els animals, com el que saben de llibres i gèneres literaris. Les imatges comparteixen la fina humor del text i ofereixen encara més pistes per armar el joc metaliterari.
Lluna plena d'Antoine Guilloppé és un àlbum amb text per a primers lectors i imatges per a hedonistes del paper de totes les edats. Es tracta d'un llibre encunyat que no només celebra la lluna i la nit, sinó el llibre com un objecte material, com a forma d'art. Gràcies als avanços d'en les tècniques d'impressió, el text simple sobre què fan els animals del bosc en una nit de lluna plena serveix de fil conductor per a pàgines negres de finíssims retalls fets a làser que anticipen el que succeirà en els plecs blancs del revers, allà on es presentaran més personatges de la nit. La successió és pròpia dels llibres per anar a dormir, encara que amb el seu joc excitant amb fulles que assemblen encaixos segur que en mantindrà despert a més d'un, tot explorant els detalls de les seves pàgines tallades. El seu enginy i sofisticació gràfica recorda als llibres de Bruno Munari, especialment a Nella notte Buia.
Rasmus y el vagabundo d'Astrid Lindgren és una novel.la que la famosa autora sueca va escriure a mitjans de la dècada del cinquanta i que aquest any Kalandraka ha publicat en una bella i luxosa edició amb il.lustracions de Pablo Auladell. La novel.la tracta d’un nen orfe que ha de fer el seu propi camí, armat de tenacitat i paciència, i que explica les situacions que travessa i les persones que coneix en aquest procés, molt especialment la seva relació amb Òscar, un vagabund amb qui desenvolupa una gran amistat. En l'obra ressona la realitat de l'Europa de postguerra, molts nens com Rasmus s’havien quedat sense pares i una part important de la població s’havia quedat sense sostre i vivia com el rodamón que acompanya el nen en el seu viatge. L’orfandat ha estat un dels grans temes de la literatura infantil i juvenil, potser perquè és un dels temors més terribles que patim a la infància o potser perquè dóna protagonisme narratiu als personatges infantils. No obstant això, a diferència dels llibres que segueixen la tradició de Dickens, el protagonista d'aquesta novel.la no és una víctima d'algun tipus d'abús, sinó un individu que vol fer-se un lloc al món, que desitja la seva pròpia llar, de manera que la mancança es viu com a llibertat per procurar-se la vida desitjada (qualsevol semblança amb Pipi segurament no és casual). En aquest sentit, es tracta d'una obra que presenta magistralment una de les paradoxes dels llibres per a infants: representar a nens, essent nens, en situacions gens infantils. Lindgren ha estat una de les autores que millor ha sabut capitalitzar aquesta paradoxa i aquest llibre no n’és una excepció.
