GRETEL és un portal que agrupa les activitats de docència i recerca relacionades amb la literatura infantil i juvenil generades a la U.A.B... continuar
2011 Recomanació Febrer
La mostra d’aquest mes reflecteix temes i tendències dels llibres per a infants a través de l'àlbum il.lustrat. Comencem per la reaparició d'un clàssic contemporani, disponible ara en català i castellà: Nadarín. Publicat per primera vegada el 1968, destaca per la seva formulació com a faula moderna per celebrar valors emergents en l'època, com el de la cooperació. El personatge principal, Nadarín, és un peix que sobresurt entre l'cardumen per ser negre, i no vermell com la resta, i també per no conformar-se amb el gregarisme imperant. Però, en contra del que passaria en una faula tradicional, aquesta diferència serà justament la qualitat més preuada, ja que és el que li permet cohesionar el grup i evitar que tots es converteixin en un bon mos dels peixos més grans. L'àlbum, de delicades i aquoses il lustracions, té una força expressiva que resulta sorprenent per l'economia dels mitjans emprats i per l’inici d’un estil que va fer forat en la producció posterior.
Continuem amb un altre àlbum per a petits, Johanna en el tren. És un bon exemple d'un dels temes més característics de la literatura actual: la metaficció. Es convida el lector a reflexionar sobre els mecanismes de la ficció, de manera divertida i a partir il.lustracions d’allò més amables. Per fer-ho, se superposa la suposada mà de l’il.lustrador al damunt de la història creada i és l’il.lustrador qui va prenent les decisions reclamades pel personatge de Johanna, la porqueta, al llarg del seu viatge i qui li procura les trobades amb altres animals. Malgrat aquesta complexitat formal, els jocs ficcionals es destaquen de manera gràfica en diferenciar el creador i el creat a base de contrastar el blanc i negre de la mà del dibuixant amb l’acolorit món de Johanna. La història aconsegueix així representar per als menuts, tant el procés creatiu, com la negociació i construcció de sentits de la lectura.
Tanquem amb un àlbum per a lectors una mica més grans que suposa un bon exemple, ara temàtic, de les característiques de la literatura infantil a les societats postindustrials: el fenomen migratori. Anem a veure el pare ha estat publicat recentment tant en català com en castellà. Ambdues versions, narrades en primera persona, expliquen com una nena enyora el seu pare des del seu país d'origen i es prepara per retrobar-lo a l'estranger. No obstant això, la versió catalana està narrada a posteriori, de manera que es recorda allò que va passar en la llengua d'acollida; mentre que la versió castellana està narrada com si els esdeveniments passessin al moment i en la llengua materna. Aquest canvi formal de la narració suposa una exploració molt destacable d'aquest àlbum en favor de la versemblança de la traducció i de la representació del procés d'integració de la protagonista a través del seu mateix ús d'una nova llengua, subratllador també del seu canvi de perspectiva. Les imatges, amb tons pastels i plenes de detalls i textures, recreen tant el tempo emocional de l'espera del viatge, com el món infantil i familiar de la nena.





