GRETEL és un portal que agrupa les activitats de docència i recerca relacionades amb la literatura infantil i juvenil generades a la U.A.B... continuar
2011 Recomanació octubre
La literatura infantil es defineix segons les idees que els adults tenen sobre la infantesa. Aquestes idees solen ser ambivalents i, per tant, la literatura infantil també ho és. Així, per exemple, intenta preservar la noció que els nens són innocents, alhora que els llança a realitzar grans gestes i a superar obstacles més aviat propis del món adult. Com assenyala Perry Nodelman, els llibres per a infants expressen "una doble visió de la infantesa, que lloa i denigra al mateix temps el desig infantil i el coneixement adult i, per tant, protegeix els nens del coneixement adult alhora que l’intenta ensenyar. És tant conservador com subversiu, i subverteix tant el seu conservadorisme com la seva pròpia capacitat de subvertir ". Reunim aquí tres obres interessants que se situen en el terreny de l'ambivalència respecte a les seves formes i destinataris.
Zoo de Suzy Lee presenta l'ambivalència de ser un llibre pensat per a un doble destinatari, amb una il.lustració dirigida especialment a la complicitat adulta. Contraposa el món infantil al món adult en oferir al lector les percepcions divergents que poden tenir uns i altres sobre un mateix esdeveniment. En l'àlbum el text, en primera persona i des de la perspectiva de la nena, narra de manera força objectiva la visita d'una família al zoo, mentre que les imatges recreen l'experiència des d'altres perspectives. La percepció dels pares es mostra en imatges grises, tristes i desolades, mentre que les imatges que recreen el record de la nena són plenes de colors alegres que mostren l'entusiasme amb el qual va recórrer el zoològic. Ambivalència entre text i imatge, així com també entre unes i altres imatges, que genera ironia i mostra als lectors infantils que una mateixa situació es pot veure de maneres molt diferents segons les nostres expectatives.
El títol de Brigit, historia de una muerte suggereix al lector, ja d'entrada, que no es troba davant el "típic" llibre per a infants, ja que porta implícita la promesa d'un final infeliç. Aquesta mena de conte llarg per capítols explica la vivència d'una nena sobre la malaltia de càncer de la seva germana. Grudon Mebs, amb una escriptura diàfana i directa que recrea la veu infantil, narra amb gran mestria una història que convencionalment no es consideraria infantil per les emocions i la desesperança que suscita confrontar la mort d'una nena. El contrast entre el tema (dur) i el to (suau) crea un equilibri narratiu que permet que l'obra sigui honesta, commovedora, delicada i brutal alhora. Les il.lustracions ofereixen un cert descans entre les pàgines, tot i fer molt patent el final devastador de la malaltia, i s’adrecen a un lirisme que reprodueix el mateix estrany equilibri del text. Un excel.lent exemple de com els nens poden accedir a temes que convencionalment es pensa que no són apropiats per a ells sense perdre la innocència.
Finalment encara que el títol d'El gran llibre de contes per a nens de Franz Hohle, il.lustrat per Nikolaus Heidelbach, sembla discriminar el públic adult, en realitat és ben a l’inrevés: el llibre reuneix una àmplia varietat de contes que apel.len a tota mena de lectors. En la tradició de grans autors per a nens com Rodari i Ende, l'ús gens convencional de l'humor i la fantasia o les situacions absurdes que es recreen en els contes -clarament emparentades amb la tradició del nonsense- converteixen aquest llibre de 46 contes en una obra inclusiva i no excloent, una obra per a totes les edats, com ho són en realitat tots els bons llibres per a infants.





