2011 recomanació setembre

Carta al tigre

Janosch

Text i il·lustracions: Janosch      Pontevedra: Hipótesi, 2011    ISBN: 9788415170082

Pinotxo

Carlo Collodi

Ilustraciones: Raimon Juventeny
Barcelona: La Galera, 2008
ISBN: 9788424628802

Els diaris d'Adam i Eva

Mark Twain

Barcelona: Angle, 2006          ISBN: 9788496521544

Gabriel Zaid ja feia notar en els anys noranta que "la humanitat escriu més llibres dels que pot llegir" i que això, en contra del que els bibliòfils poguéssim pensar, té el seu toc tràgic. Per fer lloc a les novetats, títols més antics es veuen obligats a desaparèixer i a dormir el son trist de la descatalogació. Així que quan algun clàssic de la literatura infantil i juvenil es reincorpora a un altre fons editorial, aquesta mena de resurrecció llibresca mereix ser assenyalada perquè no es perdi entre els prestatges dels "massa llibres".
Fa algun temps vam celebrar el retorn de Què bonic és Panamà! Ara, hem de confessar que el nostre amor per Janosch ens fa recomanar un altre llibre que té el petit Ós i el petit Tigre com a protagonistes: Carta per al Tigre. Es tracta d'una història sobre aquests dos amics que per mitigar l'absència de l'altre comencen a cartejar-se i, després, a desenvolupar un curiós sistema de trucades telefòniques que serà adoptat pels altres animals. El llibre, tendre i divertit, funciona com una mena de conte per capítols, els episodis estan marcats per les cartes i el desenvolupament de simpàtics mitjans de comunicació al bosc. La seva estructura lineal i el vocabulari accessible, així com unes imatges que il.lustren perfectament l'intercanvi epistolar, fan que Cartes per al Tigre vagi bé, tant per ser llegit en veu alta per un adult, com autònomament pels mateixos nens.

També val la pena assenyalar l’aparició dePinotxo a la col.lecció Grumets de La Galera. Si bé en els seus 130 anys d'existència aquest mentider de fusta no ha estat mai en perill d'extinció, tampoc no són freqüents les edicions completes i fidels al text de Collodi. Aquesta edició de butxaca en català, un format ben assequible, contribueix a perpetuar la transmissió d'aquest clàssic que juga amb tants elements propis de la literatura infantil -com la desobediència- per fer-ne la base de la trama, té un sentit de l'humor subversiu i fins carnavalesc que recolza en elements del món al revés -com el fet que els bons siguin tractats com dolents i viceversa- o destaca pel fet que, en un llibre alliçonador, el personatge principal no sigui precisament modèlic. L'edició, sense les retallades o canvis que ha imposat la disneyficació del relat a partir de la versió fílmica, ofereix al lector un acostament a l’ominós i numinós a través de la reiterada aparició de la mort al llarg del llibre i de tot un seguit d’elements fantàstics i meravellosos. Per a aquells que prefereixin accedir al clàssic en edicions luxoses, encara tenim a les llibreries, tant l'edició commemorativa de Joventut per als 120 anys de l'obra, amb les refinades il.lustracions de Iàssir Ghiuselev, com l'edició il.lustrada per Roberto Innocenti, un rescat editorial de Kalandraka (2005) d'aquesta joia descatalogada durant dues dècades. Innocenti fa un homenatge al text que més va marcar la seva infantesa recreant el paisatge toscà en el seu habitual detallisme compulsiu. En la tradició de Brueghel, les il.lustracions són un complex entramat de les activitats del poble, on incidentalment apareix Pinotxo entre un desplegament de subtrames de personatges, no contemplats pel text, que permeten fer-se una bona idea de com era la vida, tant pública com privada, a la Toscana de finals del XIX.

Tanquem amb Els diaris d'Adam i Eva, una aposta d'Angle per una obra menys coneguda del genial Mark Twain. Igual que en les obres més lloades, Les aventures de Tom Swayer i Les aventures de Huckleberry Finn, el pas del temps no ha fet envellir l'humor incisiu d'aquesta hilarant fabulació de com van poder ser els dies d'Adam i Eva abans que fossin expulsats del Paradís. Mitjançant l'agudesa amb què recrea les veus dels dos personatges a través de les entrades en els seus respectius diaris, Twain ofereix una mena de genealogia de la guerra dels sexes que aborda les diferència dels gèneres amb una intel.ligència que pot atrapar ben bé igual joves que adults.

Sens dubte, qualsevol d'aquestes tres obres encaixen en la definició de Calvino: "es diu clàssics als llibres que constitueixen una riquesa per a qui els ha llegit i estimat, però que constitueixen una riquesa no menor per a qui es reserva la sort de llegir-los per primera vegada en les millors condicions per assaborir-los ".